Toni Rodriguez Pujol

Hola Toni,

Feia molts anys que t'havia perdut de vista (i tu a mi es clar ...). Et vaig retrobar l’altre dia a la llibreria del costat de casa.

"Les quatre carpetes marrons" m’han fet passar una bona estona, recordant aquells temps de finals dels 70 i dels 80, en els que poc o molt no ens varen explicar la història sinó que varem fer-la ..... Estic força d’acord amb les pinzellades històriques trufades a la novel•la. Per cert m’ha semblat que el Jordi periodista té bastantes traces autobiogràfiques.

Et felicito de cor, és una bona novel•la que m’he cruspit amb voracitat, malgrat que no tinc gaires simpaties per la professió periodística, o millor dit, per uns quants dels seus membres que tu i jo coneixem prou bé.

Per si no em situes, soc advocat en exercici de tota la vida. Vaig ser Diputat de CiU des de 1980 fins a 2005, data en la qual vaig renunciar a l'escó voluntàriament al complir-se els 25 anys i deixar el record pel "Xino Clotas", després d'haver estat elegit Conseller de l’últim Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, he passat al desembre de 2009 totalment "a la privada", de la qual mai havia sortit del tot.

Qui sap si tindrem l’ocasió de fotre’ns un "vermut negre amb olives farcides d’anxova", i recordar aquells temps en els que teníem més trempera i més il•lusió.

En qualsevol cas, com deia el nostre amic Georges Brassens “que els deus et siguin propicis, i que Mercuri et porti per bon camí! ....”

Jaume Camps

Home, Jaume, i tant si me’n recordo de tu. No recordar-me’n seria com haver oblidat una bona part de la meva petita biografia professional i personal!

Et recordo a més a més, amb molt d’afecte.

Sempre em vas semblar un paio divertit, sorrut, interessant, que callava moltes més coses de les que deia, una mica descregut i força escèptic, però, malgrat tot, capaç de conservar les esperances, els ideals i l’amor a la vida. Estic convençut que no hauràs canviat gaire...

Ara que t’he retrobat, inclouré la teva adreça a totes les nostres informacions i convocatòries.

I en quasevol cas, segur que trobarem un moment per fer plegats un vermut negre amb olives

Ah! I gràcies per la teva crítica amable de la meva novel·la...

Una abraçada

Toni