De tot se'n pot aprendre
Ja fa més de dos mesos que vàrem fer la presentació de “Quatre carpetes marrons” a Luz de Gas i encara em van arribant comentaris dels lectors que mica en mica van acabant de llegir-la. Suposo, és clar, que només rebo els comentaris positius, però si en teniu de negatius també m’agradaria conèixer-los, perquè de tot se’n pot aprendre. De moment ja he anat a fer tres o quatre paelles al Roure, amb amics que han volgut saber com és el bar on en Jordi Martínez, el nostre tribulat protagonista, passa les seves estones bones i no tan bones. I també hi he anat tot sol, a xerrar amb el Toni, la Domi, el Santi, l’Isidre... Em diuen que en Jordi està molt animat i a punt de començar una feina. Els hi demanat per la Chantal, però no me’n saben dir res. O potser és que no volen. Tot plegat em té una mica intrigat i crec que m’hauré de posar aviat a esbrinar-ho, no fos cas que el Jordi li acabi explicant la seva nova història a un altre escriptor i jo m’hagi de quedar amb un pam de nas... Ja sabeu que el Jordi m’inspira una certa tendresa...
Podeu llegir també, si no ho heu fet ja, el post sobre El Roure.