Toni Rodriguez Pujol

Excel.lent resum que es suma a una bona novel.la i una presentació de llibre que va omplir la sala Luz de Gas a rebentar i està tenint molt de ressó als mitjans

Toni: Acabo de llegir la teva novel·la. M'ho he passat molt bé. Desprès de llegir QCM m'adono de la quantitat d'experiències comunes que tenim. Estic segur que t'ho has d'haver passat molt bé escrivint-la. No ho deixis. Els amics i els lectors t'ho agrairem. De moment, a casa, ja hi ha cua per llegir-la.

Hola Toni:
Felicitats per el teu llibre. He gaudit molt llegint-lo. Me he il·lusionat amb el Jordi Martínez i la Chantal i m´ he decebut amb la Mercè, la Carlota, el Sr. Pujol, el Sr. Bracons, etc. Estic segur que tu continues personalment mes proper dels primers que dels segons.

T´ha sortit un llibre molt barceloní, ple de referències a llocs coneguts; el tenis la Salut, el Crist de Lepanto, el Tibi-dabo. T´he de reconèixer que algunes de elles m’han recordat part de la meva infantesa. Quan era petit havia anat alguna vegada a pregar al Crist de Lepanto amb el meu avi, tal i como va fer la mare del Jordi al llibre i com el Jordi, crec recordar, va fer almenys una vegada. En definitiva, he gaudit amb un llibre ple de emocions i de records inclús per els que no coincidim amb la mateixa generació que tu.

T´animo a que tornis a escriure un altre, està clar que se et dona bé transmetre emocions i records en forma de novel·la i ens permet a alguns submergir-nos amb el coneixement d’ un món que ens servirà per intentar construir un futur millor.

Benvolgut Toni,

Abans de res, l'enhorabona pel llibre. Fa molt bona fila! Té un estil reeixit, és llegidor, gens encarcarat, i no tan sols és amè, sinó que resulta molt interessant.

Una forta abraçada plena d'amistat

Carles Duarte

Bueno mi querido amigo:

Todavía no he terminado con tu libro, estoy en ello, yo soy más lento leyendo en épocas de trabajo.

Pero ya quisiera hacerte un adelanto de lo leído.

Me has hecho pasear por todos los escenarios de mi infancia y juventud de una manera magistral con todos los detalles que recuerdo de aquella época. (EXCELENTE)

Todo, todo lo que relatas en tus escenografías y vivencias me han vuelto a catapultar a aquellos añorados o no, tiempos vividos .

Esto me a obligado sin querer revivir mis frustraciones de infancia en muchos sentidos y mis alegrías e ilusiones también.

He recordado mis colegios, mis academias, mis fiestas particulares, mis sofocos de entrepiernas mal educados por el momento, y mi Barcelona de la época.

Los momentos políticos y sociales oscuros que nos envolvían. (ERES UN GRAN RELATOR)

He visualizado a mis compañeros de entonces y las familias que me rodeaban y la mía propia, tan de aquella época.

Cada vez de leer una parte de tu libro, he tenido que hacer introspección de mi de cosas que casi tenia olvidadas por la prisas del presente.

De momento tengo que darte gracias, ha sido lo que te he dicho UN REVIVIR.

Veremos cómo termina este “negro”.

Un abrazo grande.

Querido Toni,
He visto el video de la presentación : mi más cordial ¡! FELICITACION!!

Ahora bajo a comprar el libro.

Un fuerte abrazo,

Daniel Sarto

M’he llegit el llibre d’una tirada. Més que una novel·la és una crònica --periodista havies de ser-- molt amena i divertida d’uns anys que jo vaig mig atrapar. Algunes claus, alguns noms se’m deuen escapar però en general no. Et felicito. Et vaig enviar de seguida un missatge pels conductes de l’editorial però no et devia arribar perquè marca 0 comentaris. Em sap greu. Ara et puc donar les gràcies i dir-te endavant!

Manuel Cuyàs

Toni, moltes felicitats per les Q.C.M. Ets un gran escriptor i ho demostres de ple en la novela. Però hi ha algu que em va fascinar el dia de l'estrena: la quantitat d'amics que t'aprecien, però sobretot l'apreci i l'estimació que ens vas demostrar a tots nosaltres (La teva cara radiant i de bonhomia no enganya). Et desitjo que continuis amb aquesta vida tant plena de saviesa i ho plasmis sobre el paper.
Núria Casajuana

Hola Toni,

Feia molts anys que t'havia perdut de vista (i tu a mi es clar ...). Et vaig retrobar l’altre dia a la llibreria del costat de casa.

"Les quatre carpetes marrons" m’han fet passar una bona estona, recordant aquells temps de finals dels 70 i dels 80, en els que poc o molt no ens varen explicar la història sinó que varem fer-la ..... Estic força d’acord amb les pinzellades històriques trufades a la novel•la. Per cert m’ha semblat que el Jordi periodista té bastantes traces autobiogràfiques.

Et felicito de cor, és una bona novel•la que m’he cruspit amb voracitat, malgrat que no tinc gaires simpaties per la professió periodística, o millor dit, per uns quants dels seus membres que tu i jo coneixem prou bé.

Per si no em situes, soc advocat en exercici de tota la vida. Vaig ser Diputat de CiU des de 1980 fins a 2005, data en la qual vaig renunciar a l'escó voluntàriament al complir-se els 25 anys i deixar el record pel "Xino Clotas", després d'haver estat elegit Conseller de l’últim Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, he passat al desembre de 2009 totalment "a la privada", de la qual mai havia sortit del tot.

Qui sap si tindrem l’ocasió de fotre’ns un "vermut negre amb olives farcides d’anxova", i recordar aquells temps en els que teníem més trempera i més il•lusió.

En qualsevol cas, com deia el nostre amic Georges Brassens “que els deus et siguin propicis, i que Mercuri et porti per bon camí! ....”

Jaume Camps

Home, Jaume, i tant si me’n recordo de tu. No recordar-me’n seria com haver oblidat una bona part de la meva petita biografia professional i personal!

Et recordo a més a més, amb molt d’afecte.

Sempre em vas semblar un paio divertit, sorrut, interessant, que callava moltes més coses de les que deia, una mica descregut i força escèptic, però, malgrat tot, capaç de conservar les esperances, els ideals i l’amor a la vida. Estic convençut que no hauràs canviat gaire...

Ara que t’he retrobat, inclouré la teva adreça a totes les nostres informacions i convocatòries.

I en quasevol cas, segur que trobarem un moment per fer plegats un vermut negre amb olives

Ah! I gràcies per la teva crítica amable de la meva novel·la...

Una abraçada