Obrint les "Quatre carpetes marrons" amb Leqtor Universal.
Una novel·la no es pot escriure si abans no has viscut alguna de les coses que pretens explicar.
Per això cal haver conegut molta gent, haver-ne triat uns quants per fer-te companyia, i haver mirat d’entendre’ls, que és el primer pas per poder-los estimar, si més no, una mica.
Quatre Carpetes Marrons està plena de referències a la gent que estimo, que he estimat i que m’han estimat. Si més no, una mica. No hi són tots, evidentment, perquè no hi cabrien i perquè encara espero escriure més relats on potser hi tindran alguna cabuda. Però també és veritat que, un cop engegat, el relat reclama la seva pròpia dinàmica, els personatges fan la seva pròpia vida i la referència biogràfica acaba completament difuminada en la ficció. Entrem doncs en una altra dimensió, potser tan divertida o encara més divertida que la realitat.
La d’aquell món que hauria pogut ser i no ha estat, que no és ni millor ni pitjor, sinó que, simplement, és un altre. Potser aquesta sigui la gràcia. Si més no, és la gràcia que jo hi he trobat. I que m’agradaria compartir amb vosaltres.
Us deixo amb aquest video perque comenceu a conèixer més d'aprop "Quatre carpetes marrons".
Toni Rodríguez Pujol from leqtor universal on Vimeo.
Gràcies a l'Aina Estruch per la seva ajuda en tot el que envolta la gravació.