Nou Blog
Després d’uns quants anys de cuina lenta, he aconseguit acabar d’escriure una novel·la, i, encara més, que una editorial valenta com és leqtor universal se la llegeixi i fins i tot la publiqui.
Avui engeguem aquest blog, on podreu fer-me preguntes, crítiques, i tota mena de comentaris, i on us aniré explicant coses de Quatre Carpetes Marrons i dels seus personatges, que després de tant de temps ja són com de la meva família.
Benvinguts, i ens trobem aquí sempre que vulgueu!!

Comments
Enhorabona, Toni!! Ens veiem a Luz de Gas...
Posted by: Concepció Roca | Diciembre 7, 2009 03:40 PM
Hostis, Toni, que bé que m'ho estic passant llegint el teu llibre. Més que una novel·la, una crònica, que és el que fem els peridiodistes. Que amè, que ben escrit. El retrat brillant d'una gent i un país, amb moltes idees sobre la política, la llengua, els sentiments. Encara no l'he acabat però no em podia estar de dir-t'ho. Quan l'hagi enllestit et diré més coses. Felicitats. Manuel Cuyàs
Posted by: Manuel Cuyàs | Diciembre 21, 2009 10:56 AM
Manel, moltes gràcies, company! Aquesta mena de comentaris com el teu són els que fan agradable la vida i compensen l'esforç de haver-ho escrit i sobretot, de haver-ho viscut. Espero, però el teu comentari final. Abraçada!
Posted by: Toni Rodriguez Pujol | Enero 18, 2010 12:53 PM
Hola Toni,
Feia molts anys que t'havia perdut de vista (i tu a mi es clar ...). Et vaig retrobar l’altre dia a la llibreria del costat de casa.
"Les quatre carpetes marrons" m’han fet passar una bona estona, recordant aquells temps de finals dels 70 i dels 80, en els que poc o molt no ens varen explicar la història sinó que varem fer-la ..... Estic força d’acord amb les pinzellades històriques trufades a la novel•la. Per cert m’ha semblat que el Jordi periodista té bastantes traces autobiogràfiques.
Et felicito de cor, és una bona novel•la que m’he cruspit amb voracitat, malgrat que no tinc gaires simpaties per la professió periodística, o millor dit, per uns quants dels seus membres que tu i jo coneixem prou bé.
Per si no em situes, soc advocat en exercici de tota la vida. Vaig ser Diputat de CiU des de 1980 fins a 2005, data en la qual vaig renunciar a l'escó voluntàriament al complir-se els 25 anys i deixar el record pel "Xino Clotas", després d'haver estat elegit Conseller de l’últim Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, he passat al desembre de 2009 totalment "a la privada", de la qual mai havia sortit del tot.
Qui sap si tindrem l’ocasió de fotre’ns un "vermut negre amb olives farcides d’anxova", i recordar aquells temps en els que teníem més trempera i més il•lusió.
En qualsevol cas, com deia el nostre amic Georges Brassens “que els deus et siguin propicis, i que Mercuri et porti per bon camí! ....”
Jaume Camps
Posted by: Jaume Camps Rovira | Marzo 30, 2010 01:33 PM