Quatre carpetes marrons

Quatre carpetes marrons

«Vaig acceptar l’encàrrec d’escriure una mena de biografia d’en Francesc Pujol i Alemany perque la veritat és que en aquell moment no tenia res a fer. Ni millor, ni pitjor. Simplement, no havia de fer res.»


978-84-935545-9-0

Precio: 20,00€

Gastos de envío: 0,00€

Gastos de envío: 3€ / A partir de 15€ de compra envío gratis.

Loading Actualizando Carro...
Ficha técnica:
  • Colección: Narradores 5
  • Páginas: 364
  • Formato: Rústica amb solapes, 14 x 22 cm
  • Edición: 1ª edició: desembre 2009

Ambientada en una Barcelona reconeixible i a vegades una mica inquietant, les peripècies del protagonista ens condueixen per una inexpugnable xarxa de velles amistats i veritats mig ocultes que a molts lectors els resultarà  inevitablement propera.

Contraportada

Jordi Martínez té trenta anys i és periodista, però el seu lloc de treball és molt precari i el seu caràcter té una inevitable tendència a la indisciplina. La combinació d'ambdues circumstàncies fa que hagi estat  acomiadat del diari on treballava com a redactor de la secció de cultura.

La seva vida sentimental tampoc és gaire lluïda. Està enamorat d'una noia de casa bona, que vol casar-se amb ell i tenir fills, però ell no en té gens de ganes... D'altra banda hi ha una noia francesa que n'està enamorada sense demanar-li res a canvi, cosa que li fa tenir mala consciència.

Sortosament, en Jordi rep la comanda de fer de “negre” d'un escriptor oficial, mandrós i consagrat, en Donzell, que ha d'escriure una biografia hagiogràfica d'un poeta català , en Pujol i Alemany, a qui determinades forces polítiques del país volen promoure a la candidatura del Premi Nobel de Literatura.

La investigació d'en Jordi Martínez, barrejada amb la resolució dels seus propis problemes personals, sentimentals i professionals, farà emergir una història antiga i un xic tèrbola, que els seus protagonistes miren d'amagar.

Han dit:

«Haig de confessar que m'ho he passat no bé, sino més que bé. L'obra té ritme, disposa d'intriga i inclou un final amb sorpresa. És plena de referències generacionals, d'esdeveniments, mites, locals o cançons que faren que reconegui tota una generació. Quatre carpetes marrons resulta un exercici de nostàlgia sense mal rotllo, assumint misèries i empetetint grandeses passades.» Màrius Carol

LoadingActualizando...